COMIAT!

Vilanovins i Vilanovines aquí s’ha acabat aquest gran Carnaval. Un carnaval innolvidable amb tot de bons moments que mai s’oblidaran que perduraran dins nostre els dies dels nostres dies.

Unes Competències molt participatives; una merengada d’allò més divertida, tot i que hi haguessin incidents ; L’Arrivo crítica i lluenta, amb un sermó poc entenedor; Uns actes esportius per a fer passar una bona estona; Un caramel cada cop més multitudinari, amb tot de bones disfresses originals i típiques com cada any, és clar; Un Moixó Foguer molt atrevit i plomat; Uns malcasats molt satiritzats; Unes Comparses gelades i massivament participatives; Un Vidalet mulladet; Uns Coros al teatre altre cop; Un Vidalot divertidot amb uns gegants que fotien bufetades a tord i a dret; i un enterro per morir-se de riure! i finalment una FAC que es renova!

Tots aquests actes i tots els que em deixo han fet del Carnaval 2010 un gran record a la memòria i a la història de la nostra Vilanova.

I, es que, senyores i senyors, si hi ha una història que costa d’escriure aquesta és la del Carnaval de la nostra vila , ja que es un carnaval tant diversificat i on tothom hi passa mil i una experiències i records que més que escriure la història o tant sols un diari com aquest ç, no recull tot allò que es podria dir d’aquest gran carnaval, on la història està al cor de les persones l’essència d’aquesta festa , el motor del millor carnaval del Món.

Doncs ara Vilanovins, ja em escrit aquest darrer carnaval , i ara toca fer penitència, o si més no anar pensant en el Carnaval de l’any que bé.

Esperem que tots aquells que hagin llegit aquest diari digital del Carnaval  ús hagi agradat d’allò més, i disculpeu el fet de no haver actualitzat quan tocava, ja se sap el Carnaval vilanoví és per a gaudir-lo i no per a quedar-se a casa davant de l’ordinador. Moltes gràcies a tots els que hagin anat seguint aquest blog, i gracies a tots els que han gaudit de la festa, per que sou tots els que heu fet possible escriure aquest diari.

GRÀCIES A TOTS! I FINS UNA ALTRA!

VISCA EL CARNAVAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ

Visca el carnaval 2010!

L’ENTERRO DE LA SARDINA!!

Per llàstima el Carnaval 2010 arribava aquest dimecres passat a la seva fi. En obrir-se la casa mortuòria un munt de gent es va aplegar per a veure les despulles de Sa Majestat, acompanyades de totes aquelles dones i homes plorant, tots plegats desconsolats, la fi del nostre rei causava un dolor a tots plegats.

La Rambla estava a petar. Semblava mentida però podem ben bé assegurar que hi havia més gent al centre Dimecres de Cendra que en la resta de dies del Carnaval, la multitud era impressionant.

El seguici funerari sortí al carrer. Espectacular, enguany s’hi havia currat d’allò més. Se’ns presentava a tots plegats una processó de setmana santa però amb uns passos força curiosos: la merengada, L’Arrivo, les comparses, el Vidalot i Sa majestat. Tots aquests personatges amb posicions de mort força curioses anaven acompanyats de les dues batucades vilanovines i els tambors del Ball d’enveja que donaven a l’enterro un aire més caribeny que no pas fosc i trist. Això si el millor d’aquests moments es sentir  aquelles dones cridaneres plorant desesperades, amb els ous del Carnestoltes a la mà.

Acompanyant el seguici també hi havia els representants de la FAC, que enguany era l’últim any del seu regnat. Se’ls hi agraeix molt tota la feina que han fet aquests darrers anys , que no és pas poca, i ara toca una nova FAC que de ben segur que ho faran igual de bé. Tot i que anaven de dol també van gaudir de tots els bons moments de tot el CARNAVAL.

 A la plaça de la Vila i feia una olor especial. Les arengades típiques d’aquest dia tant trist eren servides a tots aquells qui volguessin fer l’últim mos.  La gent entrava a la plaça que es va omplir d’allò més, però poc abans de començar la lectura del testament es posà a ploure , per variar. La gent no es va espantar i tots es van quedar a escoltar el que no ens va poder dir Sa Majestat en vida.

El testament, es podria qualificar com espectacular i magnífic, tot i que no va ser un espectacle tant visual com el que se’ns va mostrar l’any passat , el d’aquest any no es va quedar pas curt.

Llegit pel bisbe de la vila en primera persona, tots varen ser criticats, però sobretot aquells lluentons quer brillen tant a l’Arrivo de cada any. Les dones embotides en els vestits de lluentó van ser el centre d’atenció i d’esclat de riure de la plaça. L’ intèrpret, del qual no direm el nom, del testament va estar fenomenal, va encantar a tothom, ja que un sermó s’ha de dir en veu alta i clara per a que sigui entenedor per a tots, i no discutir com van fer els de l’Arrivo, que mira que es llàstima que quasi ningú s’enterés ben bé de com va anar la història. Tot i que se suposava que enguany teníem reina del carnaval, el testament o va desmentir el Carnestoltes era un home com ve mostraven les seves despulles.

Cal a dir que la gent tot i estar xopa va sortir de la plaça satisfeta amb el que havien pogut escoltar aquells últims moments del gran carnaval.

L’enterro és un acte que cada cop més agrada i aplega a un munt de gent, i es que es un dels actes més treballats avui dia pels vilatans de la Vila.

VIDALOT, VIDALOT!!!!

I es que senyores i senyors per molt que ho diguin el Vidalot de dimarts a la nit no ha mort, encara hi és entre nosaltres i és esperat amb entusiasme per als joves d’aquesta vila i altres que prefereixen vindre a Vilanova que a la Rua de l’extermini de Sitges.

Abans però del Vidalot vam poder presenciar l’espectacular concurs de disfresses de la plaça de les Cols on personatges molt representatius del carnaval vilanoví fets de manera casolana hi van ser presents i van fer riure a la gent. Unes gambes molt eixerides  van ser un punt d’originalitat. Si es que a la nit de dimarts es veuen unes disfresses d’allò més treballades, potser que ni tant sols es veuen en tot el carnaval i nomes surten aquella nit tant especial.

L’oloreta de paella feia agafar ganes d’endrapar i tot aquell que ho volgués s’hi va apropar, 5 euros i ja tenies el menú preparat.

Els grups de joves van començar a arribar a la plaça, però poc abans de que sortissin els gegants de la Cunya Vella, presentats a tot el públic aquella mateixa tarda,  va arrencar a ploure, per variar vaja.

Quan la cosa va afluixar allà a les 11 i mitja va començar a sonar la música i tots es van animar. Els gegants van començar a fotre bufetades a tord i a dret sense pensar-ho dues vegades, i la gent corria rient animant als gegants regordets.

La riuada de gent disfressada baixava carrer caputxins avall  girant abans d’entrar a la plaça de la Vila direcció carrer correu, Unió i cap amunt fins a arribar a l’envelat on allà la gent que s’hi aplegà n’era més, com passa sovint en els darrers anys.

La gent va ballar fins altes hores de la nit i quan ja era hora d’anar cap a classe va decidir passar per casa a dutxar-se o canviar-se (alguns nio tant sols això) i apa a escalfar la cadira a l’ institut.

Cal a dir que tots van gaudir d’una bona estona , i que molta gent va ser original amb la disfressa: nescafés, mims, l’últim sopar,… n’eren alguns exemples.

Una gran nit en la qual ningú pot dormir!

DILLUNS MULLAT!!

Ai Vilanovins, quina desgràcia la nostra , sembla a ser que el nostra carnaval està condemnat a passar per l’aigua un dia o altre, a més a més , aquest any fins i tot s’hi ha apuntat la nevada.

Bé Dilluns de carnaval al matí tots els resacosos que s’ho podien permetre estaven dormint, però pels altres no va ser pas així, la vida laboral tornava a funcionar després de dies sense parar.

Això si tots encara dúiem l’espurna de carnaval a dins ja que el carnaval de Vilanova d’enguany encara no havia mort, encara quedava carnaval per endavant. Tant  és així, que a les 5 de la tarda d’aquest mateix dilluns, nens i nenes, pares i mares, tiets i tietes, avis i avies, i  fins i tot animals de companyia,  es dirigien aprofitant la disfressa de dissabte o no, cap a les diferents places on estaven convocats tots aquells que volguessin sortir al cercavila del Vidalet. Els personatges de papiroflèxia  estranys van anar a rebre els infants que hi havia a la plaça Charlie Rivel  tot ballant i cantant amb una xarangues que els acompanyaven.  Des de la plaça de les neus sortien unes grans bicicletes que amb la música també animaven la festa. Fent el cercavila, tots grans i petits, llençaven paperets i ordi pels carrers ja empastifats de fa dies de merenga, caramels, paperets i deixalles diverses.

A l’arribar a la plaça de la Vila els personatges animaren des de l’escenari a ballar a tots els presents a la plaça. Els més xics jugaven desesperats amb un somriure a la cara, amb papers i paperets. Alguns els llençava enlaire i feia que anessin caient damunt els caps de la gent, altres feien piles de paper i feien veure que eren castells, altres preferien fer formes o tant sols posar-se contra més papers possibles a les seves butxaques o a les butxaques de sa mare. Bé l’espectacle era digne de veure tot i la llàstima de la pluja que va fer que els papers no duressin massa a les mans dels nens. La pluja va fer que moltes famílies no sortissin de casa i per tant la plaça poder es veia menys plena que altres edicions.

Tot i així tant els personatges de l’escenari com la gent que va poder gaudir de l’instant ho van viure ben contents, saltant i cantant.

Però a la tarda vilanovines i vilanovins era l’hora dels majestuosos Coros d’en Carnestoltes, que amb les seves lletres satíriques van fer riure a tots una mica. Enguany, per fi , van tornar a actuar al Teatre Principal on JA HEU ACONSEGUIT ENTRADES?, es broma vilanovins els Coros van ser gratuïts.

També va ser el torn de les Xirigotes, una altre manera de fer humor que també atrau a un bon nombre de gent.  

La pluja va ser un mal factor altra vegada, i es que no va parar en tota la tarda. Tot i així com sempre dic som vilanovins i ho resistim tot, pluja neu i Sol.

COMPARSES A LA FRESCA!!

Mare de deu quin diumenge més glaçat. Comparsers i comparseres s’empolainaven de bon matí per a sortir des de les seves entitats.

Pels carrers allà a les nou del matí es veien pel carrer tot de comparsers que anaven a buscar a la seva comparsera, que la pobre segur que estava histèrica per  la polèmica que tota comparsera a l’hora de posar-se els clavells,  a la dreta o a l’esquerra? Després d’una lluïda  foto de comparsers i d’haver-se regalat algun detallet, marxen cap al lloc d’on surt la bandera corresponent.

Les xarangues sonaven a tot drap per tots els carrers i tant grans com petits lluïen d’allò més. Que bonic és veure als nois vestits amb americanes de diferents colors i la mar d’ arreglats que van tant xics com grans. Això si la comparsera amb el mantó de Manilla i els clavells tampoc es queda enrere,  tots llueixen d’allò més i fan de la ciutat un color espectacular on s’hi barreja el sucre i els caramels dels carrers.

Quan banderes de diferents entitats es trobaven llençaven caramels enlaire uns contra els altres i més d’un fa un nyanyo a algú. La policia va rebre per tot arreu, era un blanc perfecte. Els restaurants i bars convidaven a una mica de pica-pica i un trago per aquell qui anés assedegat.

Els carrers estaven deserts i ressonava per les parets el Turuta i els crits dels comparsers, junt amb els espetecs dels caramels. Només a la Rambla hi va aparèixer força gent i sobretot iaies que sempre demanen amb les bosses caramels d’aquets que no tenen gust a res. Però que no ho veu la gent que aquests caramels són aigua i sucre i res més, sort que els comparsers tenen clar que si algú vol caramels que els agafi a l’aire o de terra és clar.

Al mig dia els bars i restaurants de la Vila i voltants eren plens de comparsers i comparseres dinant i afartant-se d’allò més per a recuperar forces per a la nit al ball del Comparser.

A diferents recintes tancats es varen fer balls. El de la Peixateria va triomfar com sempre amb la multitud de joves que cada cop s’han d’ajuntar més entre ells ja que dins del recinte no hi cap tothom.

Tot i que molts van anar a Sitges, molts d’altres també van passar a fer acte de presència i a participar a les Danses de Vilanova que com cada any es feien a la plaça de les Cols i on molta gent s’hi va apropar per a passar una bona estona.

Podríem dir del cert que aquestes comparses podrien haver estat històriques si hagués nevat , però també ho seran ja que el fred que hi ha fet ha estat espectacular.

GRAN DISSABTE DE CARNAVAL!

Un dissabte radiant que s’ha despertat amb núvols al cel i amb una previsió de neu a  la costa, però tot i així el carnaval de Vilanova no s’atura.

De bon matí el carnestoltes junt amb el seu seguici de concubines ha anat a visitar els carrers de la ciutat i el nostre gran mercat, saludant a tots els súbdits del seu regnat.

Els jocs esportius han estat per tot el centre de la vila durant tot el matí, han tingut força expectació tot i que els resacosos de divendres a la nit no poguessin aixecar-se del llit.

Un monument de cartó feia renom a l’alcalde actual  representat com el Ventosa de la plaça de la Vila amb una inscripció que deia: AL MILLOR ALCALDE jajaja!

A la tarda començava la festa dels més petits amb una multitud concentrada a la plaça del mercat per a rebre el Rei Caramel.  Hi havia un munt de gent però sobretot un munt de banderes escolars que han `preferit anar tots iguals disfressats com era el cas d’una colla de vaques. Altres grups de pares, mares i fills han fet elements de cartró complementaris amb la disfressa com una colla que duien tot de bruixots i bruixetes dins d’una olla, o un munt de hippies que tenien una furgoneta i tot.

Els cuiners han aplicat la recepta per a fer aparèixer dins de la olla el Rei Caramel. Més tard desprès de l’actuació musical i de ballar una estoneta ha sortit a fer una volta el Caramel amb els cuiners amb el caramelomòbil i xarangues que donaven ritme per a tots aquells que volguessin continuar la festa.

Les cares d’entusiasme i sorpresa que posaven alguns dels nens i nenes eren fantàstiques, però més fantàstic era veure com tots grans i petits gaudien de la festa.

A partir de les set de la tarda apareixien al carrer el Moixó Foguer amb el seu seguici de dormilones. El Moixó apareixia i desapareixia de dins de la seva caixa plena de plomes, i quan sortia ensenyava a tothom la grandesa d’aquest ocell estrafolari que sembla mentida però cada any deixa bocabadat a més d’un.  

El grup dels Malcasats es passejaven pels carrers i places del centre interpretant unes lletres força eròtiques. L’home i dona , de cada formació de parelles davant de l’alcalde de la ciutat i representats de l’església, es queixaven mútuament un de l’altre esmentant sobretot fets molt actuals, com per exemple l’operació del nas de la princesa, entre altres temes.  

Aquest grup, que enguany fa deu anys que surt al carrer a fer passar una bona estona a la gent, ha fet riure a tothom qui els veia d’una manera exagerada. Aquest acte cada cop sembla ser que atrau més a la gent , sobretot pel to satíric i eròtic que hi posa la lletra.

Doncs aquest dissabte no podria acabar millor que amb un ball de mascarots a la plaça de la vila passat per neu. Si, si ho heu sentit bé, dissabte a la nit va nevar a Vilanova , això si la gent de la plaça no va córrer a refugiar-se al contrari estaven tots molt animats a continuar la festa a tot gas. El grup que va tocar va animar a tothom a ballar , tocant tot de peces tant actuals com antigues.

Tot i que hi havia poques mascarades hi havia força gent disfressada, però sobretot ben tapada ja que el fred que hi feia era considerable.

Un dissabte ple de sàtira i ben disfressat que ha fet riure a la gent i que tothom a disfrutat.

ARRIVO 2010!

Després d’un mati engrescador dins de les escoles i instituts, va arribar l’hora de la veritat. Les diferents persones que sortien a l’Arrivo es preparaven i es guarnien a les entitats corresponents.

Enguany l’Arrivo ha començat abans i això s’ha notat. Sota un fred congelador la gent es va atrevir a sortir al carrer. Tant espectadors com participants van se multitud a la rebuda de  Sa Majestat.

Ha estat un any on la sàtira que hi ha predominat era de temes de la ciutat. El fet de quedar-se sense entrades per al Teatre Principal,  el tancament de la gossera o fins i tot la queixa, que van mostrar-nos els geganters, en vers la censura imposada als dimonis , eren temes ben reflectits. També hi havia sàtira del tipus més universal, com la crisis econòmica, el tema de les “corridas de toros”  que va ser escenificat amb un toro de cartró amb tot un seguici de gent vestida de San Fermines. Els jocs olímpics d’hivern, van ser apropats al públic amb el lema Vilanova – Montgros 2022, amb un seguici d’esquiadors que de segur que eren els únics que no van passar fred en tota la nit.

Les carrosses de lluir no hi van faltar, fins i tot n’hi havia que van aprofitar temes com el del Teatre Principal per lluir lluentons de festa. Sembla ser que cada any hi ha més entitats que opten per anar de lluentons, però enguany, a l’Arrivo, i em pogut veure de tot una mica.

Tampoc hi van faltar els espontanis, molts d’ells molt treballats com era el cas d’un que anava del robot de la guerra de les galàxies amb el R2p2 inclòs.  

A l’arribar a la plaça de la Vila, Mamut i Mofeta es preparaven per a veure qui seria l’hereu del tron del Rei Carnestoltes.  Can Pistraus va optar per a treure al carrer dues carrosses, una pels seguidors del Mamut, que anaven de color blau , i l’altre pels seguidors del Mofeta, que anaven de color groc. Realment havien aconseguit un munt de gent per a recolzar els diferents candidats.

El sermó va ser crític ,però de nou la sonorització de la plaça de la Vila més  l’escàndol que feia la gent, van fer que el sermó fos poc entenedor.

Es pot dir amb tota certesa que la gent va viure a tope aquest Arrivo tot i el fred que feia. A més a més les batucades que duien algunes entitats en comptes de dur musica enllaunada, donaven un altre color i simpatia a l’acte, ja que la música en directe atrau de manera diferent  a la gent.

La gent ho ha viscut i això és el que conte per què la festa la fa la gent i és la gent qui viu la festa.

A més a més com que el carnaval de Vilanova és una festa que es viu tant, no ha estat possible explicar tot això fins ara!!

LA MERENGADAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!

Quin Dijous Gras més farcit, que bo que estava tot i com a toc final … XOF!

Quin entusiasme que hi havia al carrer per part dels nens i nenes i no tant nens que gaudien de la merengada empastifant-se i pringant-se d’allò més.

Enguany s’ha tornat a fer la primera empastifada davant de la Blanch, lloc de fundació d’aquest acte (al 1972), on tots els participants s’han enganxat uns als altres per a poder agafar una mica d’aquella merenga que penjava damunt els seus caps.

Tot i que cada any se’n fa ressò enguany els ous també hi ha estat presents tot i que les cares dels infants estaven ben ensucrades i de color blanc.

Tots,  tant grans com petits corrien tirant-se merenga pel centre de la Vila i sobretot a la zona de la plaça del mercat on s’hi ha fet l’acte final.

Fent un quadret al mig de la plaça del mercat, se situaven uns “cucurutxos” que representaven merengues (14 en total) a dins d’aquests hi havia una persona, un munt de merengues i un extintor ple de merenga. Quan l’speaker ha anunciat que comencés la batalla, les mànegues de merenga han volat i s’ha produït una batalla campal. Quan les mànegues s’havien acabat, els de dins les merengues de cartró) han fet el toc final amb els extintors que han llençat en un instat merenga a tot drap.

La festa s’ha viscut, i només veure la cara que feien nens i nenes i la mar d’alegres que estaven ja valia la pena empastifar-se.

Aquesta mateixa nit de Dijous Gras, diferents entitats surten a fer la merengada de nit, una altre manera de viure la merengada, i per a gent més crescudeta.

Bona nit Vilanovins i recordeu agafar forces que demà arriba en Carnestoltes!

DEMA DIJOUS GRAS ¡!!!

Vilanovins ja teniu tots els ingredients apunt? Plat Demà toca inflar-se a menjar el més típic d’aquest dia L’AMANIDA DEL XATO AMB LA SEVA SALSA corresponent, LES Diferents TRIUTES I de Postres UNA Dolça MERENGUE que si no tiris la T’agrada pel balcó i apa visqui que la merengada!

Per a preparar la salsa del Xató Essencials són els següents ingredients:

- Sal

- Dents d’alls

- Ametlles

- Avellanes

- Molla de pa (pot ser si de pàgines)

- Vinagre

- Nyora (escaldades)

- Oli

- Morter

Per a l’Amanida:

- Escarola de Perruca

- Anxoves

- Arbequines (olives)

- Bacallà esqueixat

- Tonyina

- Ravenets

1. Picar Junt amb l’totes les aletes de la Sal Vegi Què és un “pur”.
2. Anar afegint Avellanes i ametlles i Picant-les fins a fer una massa contundent, picadeta ben.
3. Afegir-hi Molla de pa de pagès xupada vinagre amb. (remenem bé)
4. Rasquem la polpa de la nyora que caigui Ampliació del morter io tot bé mesclem.
5. Finalment de mica en mica llençant rajolinet anem d’un oli fins a veure que ho tenim ben lligat.

 

Bé, doncs ara només cal que poseu demà ús i les Piles prepareu un bon dinar típicament de carnaval i més d’aquest Dijous Gras.

BON PROFIT A TOTS

Preparats, llestos i…

Ja s’olora la flaira de festa pels carrers de la Vila! Tothom corre a comprar disfresses, detalls, retalls, pintures, mascares i mascarots per a tenir-ho tot ben engalanat.

La gent compra amb cura del que gasta , no són temps de gastar massa, però tot i així ho fa amb gràcia per més endavant gaudir-ho amb abundància.

Els caramels ja decoren els supermercats de Vilanova, comparsers i comparseres ja carreguen quilos des de fa dies. Els nens i nenes de les escoles arrossegant als avis i pares a tota hora busquen anomalies als aparadors de les botigues. La FAC es posa les piles, ja sona la música per la Rambla principal anunciant productes i calendari d’enguany. Passeu-vos per la botiga del carnaval que segur que algun detall caurà.

I entre tanta rima vull esmentar que trobo a faltar un aire carnavalesc que es respirava quan jo encara anava a escola, em refereixo a la decoració dels carrers i balconades dels carrers de la ciutat. Eren tant bonics i feien recordar que ja entrava el Carnaval, és clar que fa ja uns anys que no es duu a terme aquest costum i fins i tot ha deixat de funcionar el concurs de carrers. Però és una llàstima per que poder fins i tot sense aportar-hi masses diners els carrers quedarien ben guarnits i lluïts, i aportarien un altre aire a aquests dies passats per aigua (és clar que també es mullarien i seria una llàstima) .

Bé amb tot això que vull dir, doncs, que us aneu preparant que l’hora de la veritat s’acosta, que cada cop hi ha més nervis i més ganes d’explotar en un carnaval que serà el millor!