Ai Vilanovins, quina desgràcia la nostra , sembla a ser que el nostra carnaval està condemnat a passar per l’aigua un dia o altre, a més a més , aquest any fins i tot s’hi ha apuntat la nevada.
Bé Dilluns de carnaval al matí tots els resacosos que s’ho podien permetre estaven dormint, però pels altres no va ser pas així, la vida laboral tornava a funcionar després de dies sense parar.
Això si tots encara dúiem l’espurna de carnaval a dins ja que el carnaval de Vilanova d’enguany encara no havia mort, encara quedava carnaval per endavant. Tant és així, que a les 5 de la tarda d’aquest mateix dilluns, nens i nenes, pares i mares, tiets i tietes, avis i avies, i fins i tot animals de companyia, es dirigien aprofitant la disfressa de dissabte o no, cap a les diferents places on estaven convocats tots aquells que volguessin sortir al cercavila del Vidalet. Els personatges de papiroflèxia estranys van anar a rebre els infants que hi havia a la plaça Charlie Rivel tot ballant i cantant amb una xarangues que els acompanyaven. Des de la plaça de les neus sortien unes grans bicicletes que amb la música també animaven la festa. Fent el cercavila, tots grans i petits, llençaven paperets i ordi pels carrers ja empastifats de fa dies de merenga, caramels, paperets i deixalles diverses.
A l’arribar a la plaça de la Vila els personatges animaren des de l’escenari a ballar a tots els presents a la plaça. Els més xics jugaven desesperats amb un somriure a la cara, amb papers i paperets. Alguns els llençava enlaire i feia que anessin caient damunt els caps de la gent, altres feien piles de paper i feien veure que eren castells, altres preferien fer formes o tant sols posar-se contra més papers possibles a les seves butxaques o a les butxaques de sa mare. Bé l’espectacle era digne de veure tot i la llàstima de la pluja que va fer que els papers no duressin massa a les mans dels nens. La pluja va fer que moltes famílies no sortissin de casa i per tant la plaça poder es veia menys plena que altres edicions.
Tot i així tant els personatges de l’escenari com la gent que va poder gaudir de l’instant ho van viure ben contents, saltant i cantant.
Però a la tarda vilanovines i vilanovins era l’hora dels majestuosos Coros d’en Carnestoltes, que amb les seves lletres satíriques van fer riure a tots una mica. Enguany, per fi , van tornar a actuar al Teatre Principal on JA HEU ACONSEGUIT ENTRADES?, es broma vilanovins els Coros van ser gratuïts.
També va ser el torn de les Xirigotes, una altre manera de fer humor que també atrau a un bon nombre de gent.
La pluja va ser un mal factor altra vegada, i es que no va parar en tota la tarda. Tot i així com sempre dic som vilanovins i ho resistim tot, pluja neu i Sol.
