Per llàstima el Carnaval 2010 arribava aquest dimecres passat a la seva fi. En obrir-se la casa mortuòria un munt de gent es va aplegar per a veure les despulles de Sa Majestat, acompanyades de totes aquelles dones i homes plorant, tots plegats desconsolats, la fi del nostre rei causava un dolor a tots plegats.
La Rambla estava a petar. Semblava mentida però podem ben bé assegurar que hi havia més gent al centre Dimecres de Cendra que en la resta de dies del Carnaval, la multitud era impressionant.
El seguici funerari sortí al carrer. Espectacular, enguany s’hi havia currat d’allò més. Se’ns presentava a tots plegats una processó de setmana santa però amb uns passos força curiosos: la merengada, L’Arrivo, les comparses, el Vidalot i Sa majestat. Tots aquests personatges amb posicions de mort força curioses anaven acompanyats de les dues batucades vilanovines i els tambors del Ball d’enveja que donaven a l’enterro un aire més caribeny que no pas fosc i trist. Això si el millor d’aquests moments es sentir aquelles dones cridaneres plorant desesperades, amb els ous del Carnestoltes a la mà.
Acompanyant el seguici també hi havia els representants de la FAC, que enguany era l’últim any del seu regnat. Se’ls hi agraeix molt tota la feina que han fet aquests darrers anys , que no és pas poca, i ara toca una nova FAC que de ben segur que ho faran igual de bé. Tot i que anaven de dol també van gaudir de tots els bons moments de tot el CARNAVAL.
A la plaça de la Vila i feia una olor especial. Les areng
ades típiques d’aquest dia tant trist eren servides a tots aquells qui volguessin fer l’últim mos. La gent entrava a la plaça que es va omplir d’allò més, però poc abans de començar la lectura del testament es posà a ploure , per variar. La gent no es va espantar i tots es van quedar a escoltar el que no ens va poder dir Sa Majestat en vida.
El testament, es podria qualificar com espectacular i magnífic, tot i que no va ser un espectacle tant visual com el que se’ns va mostrar l’any passat , el d’aquest any no es va quedar pas curt.
Llegit pel bisbe de la vila en primera persona, tots varen ser criticats, però sobretot aquells lluentons quer brillen tant a l’Arrivo de cada any. Les dones embotides en els vestits de lluentó van ser el centre d’atenció i d’esclat de riure de la plaça. L’ intèrpret, del qual no direm el nom, del testament va estar fenomenal, va encantar a tothom, ja que un sermó s’ha de dir en veu alta i clara per a que sigui entenedor per a tots, i no discutir com van fer els de l’Arrivo, que mira que es llàstima que quasi ningú s’enterés ben bé de com va anar la història. Tot i que se suposava que enguany teníem reina del carnaval, el testament o va desmentir el Carnestoltes era un home com ve mostraven les seves despulles.
Cal a dir que la gent tot i estar xopa va sortir de la plaça satisfeta amb el que havien pogut escoltar aquells últims moments del gran carnaval.
L’enterro és un acte que cada cop més agrada i aplega a un munt de gent, i es que es un dels actes més treballats avui dia pels vilatans de la Vila.
